El Nihilisme
Els valors creats per la cultura occidental fan referència a un món, a
una realitat enganyosa, per això quan el propi home occidental (la pròpia
cultura) se sàpia enganyada, quan descobrisca la farsa i comprenga que els seus
ídols, és a dir, Déu i la raó, no són més que mites, són una ficció (ídols que
donaven sentit al món i a la vida), aleshores, trobarà amb una realitat buida
de sentit i sense objectius (el valors que orientaven les nostres vides són
fum, són “no-res”). Ens trobarem amb
época de nihilisme.
Per això diu Nietzsche, que es produirà una desvaloració de tots els
valors tradicionals de la cultura occidental (els valors morals, religiosos,
filosòfics, científics, polítics, socials...) Llavors, la decadència de la
cultura occidental detectada per Nietzsche es tornará més aguda encara.
Aleshores tot estarà perdut i invadit pel pessimisme, ens trobarem amb una
cultura de subjectes indiferents, apàtics, avorrits, débils i sense capacitat
creadora. La cultura occidental segons el nostre autor està i sempre ha estat
malalta (des del seu origen) perquè s’ha sustentat sobre un engany, sobre uns
valors i uns ideals ficticis que donaven sentit a la realitat i a la vida, quan
en realitat en “l'esdevindre” no hi
ha sentit, hi ha caos. Aquesta tradició occidental s’ha assentat sobre el “no-res”, sobre el nihilisme, encara que
ella mateixa acaba de descobrir l'engany.
És per això pel que la civilització occidental ha entrat en un profund
declivi (estem en una època de nihilisme), és una cultura malalta, decadent,
improductiva, dèbil i fatigada. El nihilisme passiu deixa buida de sentit a
tota una cultura incapaç de generar individus creadors. Este nihilisme passiu és
una actitud pesimista i passiva enfront del buit de sentit. Per això d’accord
amb Nietzsche, l'únic remei és acabar d’executar al moribund, rematar la
cultura occidental, acabar de rematar-la, destruint així per complet i d'una
vegada per sempre l’error originari. Però, Per
a què? Per què? Què proposa Nietzsche?
Front al nihilisme passiu instal·lat en la cultura europea, Nietzsche
racciona proposant un nihilisme actiu (actitud positiva, optimista, vital i activa
enfront del buit de sentit). En la seua proposta els vells valors queden en
evidència, però no s'afonen per si mateixos, sinó que és la voluntat de poder
del fort la que els acaba d'afonar dient no a eixos valors (ha d'acabar de
destruir-los). Aleshores l'esperit lliure (la voluntat de poder fort) lliure de
residus morals cristians i occidentals (lliure de déu) ; i lliure dels "déus menors" de la raó
il.lustrada (es referix a les seues creacions metafísiques, filosòfiques, polítiques,
morals, científiques....) podrá crear nous valors, una nova interpretació i
perspectiva de la realitat i de la vida (allò s'anomena transmutació o transvaloració
de tots els valors) però des del cos (des dels nostres impulsos, instints.....pasions;
en definitiva des de la voluntat de poder, i no des de la raó o la divinitat).
-En definitiva el que Nietzsche afirma és què, l'home sorgit de la
cultura occidental, defensor dels valors humanistes, propis d'una tradició
cristiana ha de ser superat HA DE per aconseguir un nou ser, diferent de l'humà
occidental actual; un ser carregat de potència, de força, de voluntat de poder.
Aquest home no és un altre que el superhome o “suprahumà”. Per això, per explicar el trànsit de l'home occidental
(del nihilisme passiu) al superhome, Nietzsche utilitza la metàfora de la
tripla metamorfosi, procés de conversió que es dividix en 3 estadis o etapes:
1) EL CAMELL: simbolitza l'obediència cega, representa el sacrifici i la
humiliació (el camell s'agenolla davant del seu amo) . És a dir, el camell
representa a l'humil i resignat cristià que càrrega amb la seua creu tota la
seua vida, i com no, també a l'home occidental que suporta les obligacions
socials i morals amb abnegat sentit del deure, per pura tradició. Este tipus
d'home és qui ha portat a occident al nihilisme passiu, per això ha de ser
eliminat. El camell ha de transformar-se en lleó.
2) EL LLEÓ: és el gran negador, el crític, el destructor, és la força
bruta. Ell ha d'afonar els fonaments de la cultura occidental, ha
d'encarregar-se d'anunciar al món la mort de déu. El lleó simbolitza el
nihilisme actiu que acaba amb déu i tots els valors que se seguixen d'ell.
3) EL XIQUET (que suposa l'última fase d'eixa transformació o metamorfosi):
Representa al superhome. Per què?
Perquè el superhome entre altres qualitats, posseïx les qualitats del xiquet:
a) El xiquet representa al ser lliure que no lluita contra res, disfruta de la
seua pròpia existència. b) És capaç de crear coses noves perquè les seues
qualitats se'l permeten; innocència, falta de prejuís (no està corromput o
pervertit per la civilització i la cultura). c) La seua forma de vida és una existencia
lúdica. Viu per a jugar (es pren la vida com un joc), no es preocupa de res,
perquè no té sentiment moral i tampoc de culpa, ja que en el joc es dissol la
moral (el que juga no ho fa per deure, només per jugar, el joc és un fi en si
mateix i no un mitjà, per això és absolutament lliure apartat de la moral).
No hay comentarios:
Publicar un comentario