La voluntat de poder

La voluntat de poder

El que li permetrà a Nietzsche criticar i proposar una alternativa a la cultura occidental serà la interrelació de dos nocions fonamentals en la seua filosofía: Voluntat de poder i vida. Però què és, què significa la noció de voluntat de poder? La voluntat de poder és la força, es l’energia vital que ens porta a actuar amb el fi d’autoafirmar-nos com a individus vivents i existents. És com un instint o força instintiva, que sorgix del nostre cos (biològic, fisiològic, natural) , encara que este instint no sols cal entendre-ho com un instint biològic, sinó que també és el resultat irrepetible d'una multitud de factors i elements combinats a l'atzar (és a dir, no tenen una explicació lògica o racional, és una forma instintiva natural) . La voluntat de poder també és passió, pulsió vital, instint de vida (de supervivència) , potencia…

Aquesta noció s'entén d'una manera més completa a través d'algunes de les característiques que posseïx:

 1) Inconscient: és irreflexiva, no som conscients d'ella, és un impuls instintiu o força natural, lligada al cos, que ens espenta a actuar en sentit autoafirmatiu. És una de les funcions del nostre organisme. 

2) Prèvia a la raó: La voluntat de poder és la forma primitiva de la passió i de l'instint humà, abans del seua "racionalització", que configura totes les altres passions i impulsos. La raó està determinada per la voluntat de poder. Raó i pensament són instruments manejats pels instints i les passions. Per tant segons siga el nostre cos, la nostra fisiología,  així serà la nostra raó. Això significa que, els arguments racionals que defensem, només indiquen la quantitat de força o potència que té un organisme humà. Quan la nostra raó creu donar ordres, en realitat executa el que li dicta el seu cos.

3) Peculiar o Singular: Encara que la seua funció és afirmar-se a si mateixa, com no hi ha dos cossos humans o fisiologies idèntiques (cada individu té una constitució diferent) i a més, esta evoluciona en funció de circumstàncies d'adaptació, evolució i condicions de l’hàbitat (aliment, clima, edat ...), en conseqüència la voluntat de poder és sempre diferent i canviant que (però no sols en distints individus, sinó també en un mateix individu al llarg del temps, o a cada moment, mai se sap) .

4) Exigix resistència: La voluntat de poder per a autoafirmar-se necessita  oposició, altres forces que se li oposen i li oferisquen resistència. Perquè tan sols vencent eixa oposició aconseguix un augment de poder. Per això sempre està insatisfeta, la seua permanent passió per autoafirmar-se li obliga a superar-se constantment buscant forçes contraries (enemics) que se li oposen, buscant reptes, dificultats, perquè així és com millor es manifesta. La seua força i la seua potència creixerà més quant major siga la força de l'oponent. És sobreabundancia i excés.

5) Necessita del dolor: La voluntat de poder necessita de la sensació desagradable de dolor per a créixer, per a augmentar. Esta no fuig del dolor (que és quelcom natural en la vida i en la realitat), sinó que acepta el dolor, afronta i resistix la vida, incloses les seues desgràcies i catàstrofes. És més els estímuls dolorosos i les desgràcies la motiven i la reforcen. On millor es manifesta la voluntat de poder és en la tragèdia. La visió nietzscheana de l'home i de la vida és trágica (influint en ell la concepció tràgica dels poetes clàssics grecs) . Per això, per al nostre autor, els poetes grecs, mestres de la tragedia exemplifiquen una cultura més sana, més afirmativa i elevada. La voluntat de poder no busca la pau, l'assossec, l'equilibri, la calma i el repòs, sinó que busca activitat i autoafirmació permanentment, perquè tot això s'ajusta més a la realitat en què vivim.

6) És creativa: La voluntat de poder és voluntat de crear coses noves, valors nous. És una capacitat o força instintiva per a crear. Segons Nietzsche, la millor manera d'autoafirmar-se és desmarcant-se, diferenciar-se de la resta d'individus (amagar-se en la massa anònima és negar-se a si mateix, anul·lar-se com vivent). La voluntat de poder és tractar d' imposar la nostra propia visió del món i de la realitart; és crear nous models de vida, de cultura i nous valors, enfrontant-se a altres forces. L'acte creatiu és un acte d’autoafirmació vital. Per això,per al nostre autor l'art és molt important. A més a més, la capacitat fonamental de l'home segons Nietzsche és la imaginació i no la raó.

 7) És Lliure: La voluntat de poder és llibertat, entesa com fer el que ens demana el cos (fisiològicament) , entés com fer el que vullguem sempre que podem (és a dir, quan el meu cos i la meua força m'ho permeten) . La força, la voluntat de poder allò que ens fa lliures. El límit de la meua llibertat està en el meu poder i no en el meu deure (moral) , és a dir, si puc i vull llavors he de fer-ho i no al contrari, si dec, llavors puc (Kant) . La llibertat es manifesta en l’expansió d’un mateix.