Presentació

PRESENTACIÓ:

Em diuen Antoni i sóc professor de filosofia a secundària. Amb aquest blog he pretés crear un entorn nou d’aprenentatge per als meus alumnes. Un espai per a la reflexió filosòfica en el que puguem compartir opinions, materials i recursos per l’aprenentatge d’aquesta materia mitjançant les noves tecnologies, integrant també l'aprenentatge del valencià. Principalment el blog està dirigit als alumnes de segon de batxillerat per a l’assignatura d’Història de la Filosofia. Ara bé, al blog desenvoluparem l’unitat didàctica dedicada a Nietzsche.  La presència de la Història de la Filosofia al sistema educatiu es fonamental perquè dibuixa el perfil de la condició històrica del èsser humà i del seu passat intel·lectual. D'altra banda, com saber filosòfic, ens permet entendre que la comprensió del passat és un coneixement necessari per a l'adequada interpretació i transformació del present.

En coherència amb l'anterior, la necessitat d'esta assignatura en el Batxillerat consistix en el fet que permet a l'alumnat reconéixer quins són les fites del pensament que ens constituïxen com a civilització, però també procura instruments intel·lectuals per a comprendre les claus del present de la nostra civilització, l'occidental, mostrant que les idees tenen una validesa que moltes vegades escapen al context temporal en què s'enuncien. En este sentit, la Història de la Filosofia és la història de les respostes filosòfiques als problemes humans. Les solucions del passat, el seu coneixement, poden ajudar-nos per a almenys plantejar adequadament els interrogants del present. Des d'una perspectiva docent este aspecte de la Història de la Filosofia és capital i fa de l'assignatura la millor invitació al pensament crític.

Justificada l’assignatura, presentarem el context i el sentit de la filosofía nietzscheana, així com la seua importància com a crítica de la tradició cultural occidental. El sentit de la filosofia de Nietzsche és criticar la cultura occidental, per creure's l'única coneixedora de la veritat, creadora de ciència, basada en un progrés continu i fonamentada en la raó i la universalitat de la mateixa. Però per a Nietzsche el model cultural occidental és enganyós, perquè ens fa creure que el que és necessari per a la majoria dels éssers humans és la veritat, el més just i el bé. Segons Nietzsche, la cultura occidental, incapaç d'acceptar el canvi, el desordre, la diferència, les contradiccions i el caos que constituïx la realitat, així com el remolí de sensacions, instints i impulsos vitals que constituïxen al ser humà;  Rebutja el sensible i construïx un món irreal per a poder sobreviure, i ho fan interessadament, per la seua pròpia seguretat, per a tindre al que agafar-se, perquè tothom vol donar sentit a la realitat i a la vida.

Definitivament, la cultura occidental s'ha constituït per por d’acceptar la vida i la realitat tal com se’ns presenta i no per amor a la veritat. Davant d'eixa inseguretat que provoca la realitat canviant i desordenada, l'home a través de la raó necessita ordenar-la, organitzar-la, per això racionalitza tots els nostres instints i necessitats vitals. La racionalitat i la moral occidental són una qüestió de supervivència psicològica, són tan sols una forma de valorar la realitat, però no l'única ni la verdadera. És la por de perdre eixe món segur el que provoca l'interés filosòfic i moral per justificar i ocultar el verdader començament de la nostra civilització. Però per al nostre autor, eixa inseguretat no és més que un símptoma d'una cultura decadent (afirmarà que la filosofia, la ciència, la religió i la moral occidentals són símptomes de decadència).

Per tant, a causa de la incapacitat de l'home occidental per acceptar un univers o realitat sense raó (la raó és un invent dels hòmens per a subsistir en la realitat caòtica en què vivim), construïxen un trasmón, instalant-se en el mateix, un sol déu (religió cristiana); i a més, els hòmens tenen fe en l'evolució de la història com un progrés continu, que ens portará a una situació ideal de tots els hòmens on no hi haja contradiccions. Per tot això, la civilització occidental d’accord amb Nietzsche, se sustenta sobre una ficció, afirma que esta malalta des dels seus orígens. El nostre autor afirma que la cultura occidental camina cap al nihilisme (buit de sentit), camina cap al no-res perquè quan els homens es donen compte de la falsedat de les seues creences,  la mateixa cultura se n’anirà desintegrant. La modernitat ha esgotat el seu projecte, s'ha descobert el seu engany, per això, només queda firmar la seua defunció i soterrar-la.