Introducció a Nietzsche:Vida i evolució.
Fou un home apassionat i apassionant. Els seus escrits no són fruit de la
reflexió freda, com en altres pensadors contemporanis seus. Ans al contrari,
traeixen un pathos intens i
incontrolable. El pensament filosòfic de Nietzsche,
d'un marcat caràcter poètic i personal, és una crítica dels valors tradicionals
de la cultura occidental i l'intent d'elaborar una nova filosofia. En el seu
pensament es distingeixen tres períodes: Període romàntic, caracteritzat pels
seus primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura. Període positivista,
que es caracteritza per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures. Període
fonamental: escriu Així parlà Zaratustra, on argumenta les seves tesis
sobre nihilisme, la crítica de tots els valors, el superhome
i l'etern retorn.
Després dels anys de formació del filòsof alemany, els tres períodes
esmentats mantenen una perfecta unitat. Tanmateix, no és un autor sistemàtic;
empra habitualment l'aforisme i el poema; el seu estil és fascinant. Però la manca d'un
vocabulari tècnic i ben definit crea dificultats de comprensió. Els termes
fonamentals –com voluntat de poder, nihilisme, etcètera- escapen a tota
definició. No hi ha raonaments causals ni deduccions, sinó intuïcions. No evita
la contradicció. El més fàcil és entendre'l malament.
Friedrich Wilhelm Nietzsche
neix a Röcken, Saxònia-Anhalt (Prússia). Fill d'un Pastor Protestant. Rep la seva formació
humanística a l'escola de Pforta a Turíngia. Aviat
s'afecciona a la música, alhora que també comencen els mals de cap. El 1864,
inicia els estudis de filologia clàssica a la universitat de Bonn i l'any següent, el 1865, a Leipzig, descobreix Schopenhauer, que
l'entusiasma. El 1868, descobreix la música de Wagner.
El 1869, és nomenat catedràtic
extraordinari de filologia clàssica de la Universitat de Basilea, i es converteix en la persona més jove que ha ocupat
mai aquest càrrec. Són temps on es referma la seva amistat amb Wagner i també
es remunta l'amistat amb el teòleg F. Overbeck i amb Paul Rée. El seu
pensament s'inspira en els presocràtics (especialment Heràclit) i la música de
Wagner.
El 1872, publica El naixement de
la tragèdia, dedicada a Wagner. Nietzsche considera, llavors, l'art com el
mitjà de penetrar en la realitat, en el fons nocturn de l'existència. Dionís, el déu de la
nit, és l'artista, el poeta tràgic, l'actitud davant de la vida; mentre que el
filòsof Sòcrates apareix ja com
a enemic. En la tragèdia, l'heroi únic és Dionís. Però en l'evolució del
pensament filosòfic, segons Nietzsche, la tragèdia grega va patir des que Eurípides va fer dels
personatges objecte de banalitat i va treure importància a l'element dionisíac. Amb Sòcrates,
el gran corruptor, triomfa l'«home teòric» sobre l'«home tràgic». Cal esperar
la filosofia alemanya (Schopenhauer) i la música
alemanya (Wagner) perquè torni a triomfar el que és tragicodionisíac.
El 1878, trenca la seva amistat amb
el compositor Wagner. L'any següent, les malalties l'obliguen a deixar
l'ensenyament. Té trenta-cinc anys i comença una vida errant, viatjant sempre,
especialment cap al Mediterrani i els Alps suïssos. Gairebé sempre solitari i
amb recaigudes en la seva malaltia. En aquest període abandona la filosofia de
Schopenhauer, s'inspira en Voltaire i la
il·lustració francesa i adopta una postura positivista per condemnar la metafísica, especialment
el platonisme i la religió. La figura ara
és l'home lliure. A Humà, massa humà (1878), llibre dedicat a Voltaire, denuncia tots els ideals
de la cultura occidental a base d'aforismes. La mateixa orientació tenen les
altres obres del període: Aurora (1881) i La gaia ciència (1882); ambdós títols molt significatius del seu pensament.
El 1882, es produeix un dels episodis centrals de la seva vida: coneix la
jove pensadora russa Lou Andreas-Salomé per qui patirà un enamorament sobtat i irresistible,
i que li inspirarà un nou desig de viure. Festeja amb ella i la considera la
seva companya perfecta. Juntament amb Paul Rée, mira de formar
la "trilogia dels esperits lliures". Tanmateix, la jove rebutjarà la
seva petició de matrimoni. L’últim període, el fonamental, es quan escriu “Aixì parlà Zaratustra”, l’obra més
important de l’autor, en la que sintetitza tots el temes de la seua obra, és la
seua obra magna.
No hay comentarios:
Publicar un comentario