Introducció a Nietzsche: Vida i evolució.

Introducció a Nietzsche:Vida i evolució.

Fou un home apassionat i apassionant. Els seus escrits no són fruit de la reflexió freda, com en altres pensadors contemporanis seus. Ans al contrari, traeixen un pathos intens i incontrolable. El pensament filosòfic de Nietzsche, d'un marcat caràcter poètic i personal, és una crítica dels valors tradicionals de la cultura occidental i l'intent d'elaborar una nova filosofia. En el seu pensament es distingeixen tres períodes: Període romàntic, caracteritzat pels seus primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura. Període positivista, que es caracteritza per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures. Període fonamental: escriu Així parlà Zaratustra, on argumenta les seves tesis sobre nihilisme, la crítica de tots els valors, el superhome i l'etern retorn.

Després dels anys de formació del filòsof alemany, els tres períodes esmentats mantenen una perfecta unitat. Tanmateix, no és un autor sistemàtic; empra habitualment l'aforisme i el poema; el seu estil és fascinant. Però la manca d'un vocabulari tècnic i ben definit crea dificultats de comprensió. Els termes fonamentals –com voluntat de poder, nihilisme, etcètera- escapen a tota definició. No hi ha raonaments causals ni deduccions, sinó intuïcions. No evita la contradicció. El més fàcil és entendre'l malament.

Friedrich Wilhelm Nietzsche neix a Röcken, Saxònia-Anhalt (Prússia). Fill d'un Pastor Protestant. Rep la seva formació humanística a l'escola de Pforta a Turíngia. Aviat s'afecciona a la música, alhora que també comencen els mals de cap. El 1864, inicia els estudis de filologia clàssica a la universitat de Bonn i l'any següent, el 1865, a Leipzig, descobreix Schopenhauer, que l'entusiasma. El 1868, descobreix la música de Wagner.

El 1869, és nomenat catedràtic extraordinari de filologia clàssica de la Universitat de Basilea, i es converteix en la persona més jove que ha ocupat mai aquest càrrec. Són temps on es referma la seva amistat amb Wagner i també es remunta l'amistat amb el teòleg F. Overbeck i amb Paul Rée. El seu pensament s'inspira en els presocràtics (especialment Heràclit) i la música de Wagner.

El 1872, publica El naixement de la tragèdia, dedicada a Wagner. Nietzsche considera, llavors, l'art com el mitjà de penetrar en la realitat, en el fons nocturn de l'existència. Dionís, el déu de la nit, és l'artista, el poeta tràgic, l'actitud davant de la vida; mentre que el filòsof Sòcrates apareix ja com a enemic. En la tragèdia, l'heroi únic és Dionís. Però en l'evolució del pensament filosòfic, segons Nietzsche, la tragèdia grega va patir des que Eurípides va fer dels personatges objecte de banalitat i va treure importància a l'element dionisíac. Amb Sòcrates, el gran corruptor, triomfa l'«home teòric» sobre l'«home tràgic». Cal esperar la filosofia alemanya (Schopenhauer) i la música alemanya (Wagner) perquè torni a triomfar el que és tragicodionisíac.

El 1878, trenca la seva amistat amb el compositor Wagner. L'any següent, les malalties l'obliguen a deixar l'ensenyament. Té trenta-cinc anys i comença una vida errant, viatjant sempre, especialment cap al Mediterrani i els Alps suïssos. Gairebé sempre solitari i amb recaigudes en la seva malaltia. En aquest període abandona la filosofia de Schopenhauer, s'inspira en Voltaire i la il·lustració francesa i adopta una postura positivista per condemnar la metafísica, especialment el platonisme i la religió. La figura ara és l'home lliure. A Humà, massa humà (1878), llibre dedicat a Voltaire, denuncia tots els ideals de la cultura occidental a base d'aforismes. La mateixa orientació tenen les altres obres del període: Aurora (1881) i La gaia ciència (1882); ambdós títols molt significatius del seu pensament.

El 1882, es produeix un dels episodis centrals de la seva vida: coneix la jove pensadora russa Lou Andreas-Salomé per qui patirà un enamorament sobtat i irresistible, i que li inspirarà un nou desig de viure. Festeja amb ella i la considera la seva companya perfecta. Juntament amb Paul Rée, mira de formar la "trilogia dels esperits lliures". Tanmateix, la jove rebutjarà la seva petició de matrimoni. L’últim període, el fonamental, es quan escriu “Aixì parlà Zaratustra”, l’obra més important de l’autor, en la que sintetitza tots el temes de la seua obra, és la seua obra magna.